Quan jo era petit tomhom em deia “amb el foc no es juga”…

…  explica’m per que els nens grans del Consorci del Parc de Collserola jugant amb el foc mes perillós tots els estius?

Cada any la mateixa historia:

  • Els bombers alertant des de ja uns anys que un foc començat a una de les nombroses zones sensibles a Collserola no el para ningú.
  • Tots els veïns de les diverses poblacions i urbanitzacions de Collserola s’esgarrifen de la quantitat de fusta i brossa ultra-seca visible directament des de les diversos carrers i pistes…
  • Es evident per nosaltres que el ecosistema de Collserola no es complert, ja que falta moltíssima de la fauna herbívora original (la que fa 15.000 anys, un micro-segon ecològic, estava aquí ). I que la fauna que la a substituït (porc senglar hibridats ) tampoc compleix la bona llavor de neteja que el antics ramats en explotació ramadera feien fins fan nomes uns 60 anys.
  • El pocs pagesos que quedant alertant que el bosc està «molt brut”, però els ecologistes “que maco” de l’Eixample diuen  que es el seu «estat natural».  …Per que el que volen es un bosc utòpic al costat de casa seva per passejar-se en una tranquil·litat immutable com si visquessin sols aquí,  a despesa de tot la resta.
  • Les vagues de calor exponencials ja han demostrat malauradament moltíssim exemples internacionals de focs impossibles a apagar, super devastadors, amb nombroses víctimes humanes , ecològiques i materials.

I el Parc i diversos ajuntaments i entitats gestionaries que fan?

  • Esmentant que «ja estem totalment protegits» per que fan tot el que demana la llei…. ( com si lla llei per si mateixa atures un foc.)
  • Justificant que no es pot fer cap actuació addicional fins que no hi haguin estudis de impacte per les treballs de mitigació, els que cada any es retardant mes .
  • Limitant el accés, el que certament disminueix la probabilitat de foc accidental , però que de cap manera l’elimina.  Pero amb pressupost zero…que vols mes?

Com si el foc, una vegada encès demanes permís: “puc passar per aquí, o millor espero a la vostra pròxima reunió” … o «sento d’haver-me encès en agost quan vosaltres estàveu tots de vacances a la costa i Pirineus,  m’apago i ja tornaré en Desembre quan esteu mes preparats! ”

Demanem:

Simplement actuació ultra-urgent, immediatíssima sobre el terreny dirigida exclusivament pel cos de bombers.  Els bombers son els experts, i la gravetat de la situació no dona cabuda mes reflexions.

Que totes les persones dirigents del Consorci de Collserola prenguin *responsabilitat personal legal* per tots els danys corporals, ecològics i materials de qualsevol incendi eventual.

Oferim:

Ens donem ja voluntaris per començar ajudar de demà mateix per qualsevol feina de camp.

Xavier Serret

Co-President associació CSRC

Un comentario sobre “Quan jo era petit tomhom em deia “amb el foc no es juga”…”

Los comentarios están cerrados.