Archivo de la categoría: Noticias de la Asociación

Acciones Publicas, Noticias de la Asociación

PROPOSTA DE GESTIÓ DE L’ÚS PÚBLIC I LES ACTIVITATS ESPORTIVES AL PARC NATURAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA

Deja un comentario

REUNITS

  • Federació Catalana de Ciclisme (FCC), representat per Anna Villar Argente, Vocal de Junta Directiva i Joaquim Vilaplana Boloix, President.
  • Collserola Sport Respecte Ciclisme (CSRC), Rafael Martínez Gómez, President.

MANIFEST

  • Proposta pel grup de Treball específica de gestió de l’ús públic i les activitats esportives al Parc de Natural dela Serra de Collserola representat per Collserola Sport Respecte Ciclisme (CSRC) i Federació Catalana deCiclisme (FCC).
  • PACTES
  1. Objecte:
  • Els nostres boscos tenen un repte de futur important on el canvi climàtic, amb tot el que comporta, i lacontaminació són els principals factors d’agressió vers el nostre entorn natural.
  • També, però, ho és la presència cada vegada més rellevant de persones als nostres boscos.
    Persones que busquen, en el contacte amb la natura, tot allò de bo que els aporta a la seva salut.
  • Aquesta demanda, la qual és cada vegada més gran per part de la ciutadania, ha de ser escoltada, gestionada i regulada adientment pels òrgans de direcció dels Parcs Naturals i pels òrgans de govern de les nostres administracions.
  • L’objectiu d’aquestes regulacions ha de ser intentar que la prohibició sigui l’última ràtio, ja que la prohibició representa el fracàs més evident del diàleg i mostra una incapacitat en la creació de regulacions inclusives no admissible pels ciutadans.
  • Però, és cert que moltes vegades aquestes prohibicions són causades per una evident falta de pressupostos adients als nostres parcs naturals.
  • Des de Collserola Sport Respecte i Ciclisme (CSRC) i la Federació Catalana de Ciclisme (FCC), considerem que la política de prohibicions d’accés als nostres entorns naturals no tenen base científica suficient que acrediti la necessitat de prohibir l’accés al medi natural a l’ésser humà, i més concretament en la pràctica de l’esport d’oci.
  • És per aquest motiu que creiem que és necessària una regulació inclusiva, per fer partícips a la població en general, i els esportistes en particular, dels valors del medi natural i la seva preservació.
  • Només amb el coneixement del medi natural, amb el seu gaudiment i amb la seva freqüentació, les persones prenen consciència de la importància que els parcs naturals tinguin uns pressupostos adients per garantir una correcta preservació i conservació d’aquests espais naturals, fent possible l’equilibri entre l’ús per part dels ciutadans i la conservació d’aquests espais.
  • Però existeixen encara certs mantres, arrelats als subconscient de molts gestors dels parcs naturals, de molts gestors públics i entitats ecologistes, que certes activitats són especialment perjudicials per al medi natural. Un exemple és l’errònia concepció que es té d’un esport com és el ciclisme de muntanya.
  • Concepció que molt probablement va ser creada per la Llei 9/1995 de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural que és d’on emana tota la regulació existent avui en dia.
  • Aquesta llei és molt antiga i equipara erròniament les motocicletes i quads amb les bicicletes de
    muntanya.
  • És cert que hi ha un col·lectiu, per sort petit, dins dels esportistes del ciclisme de muntanya que tenen uns hàbits esportius contraproduents vers la natura, però també és cert que no representen, per sort, a la gran majoria de les persones que formem aquest gran col·lectiu, col·lectiu que té al seu ADN preservar i respectar la natura.
  • És evident doncs que una regulació inclusiva és necessària i urgent, també per evitar incloure a tots dins del mateix sac i que la majoria cívica no pagui per les males praxis de les minories.
  • Dins d’aquest mantra històric, es continua creient, per sort cada vegada menys, que el ciclisme de muntanya genera una forta erosió sobre terreny, cosa que ja s’ha desmentit dins del propi Consell Consultiu del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola (CPNSC).
  • El veritable causant de l’erosió, en el seu percentatge més ampli, és l’aigua de les pluges torrencials pròpies del nostre clima mediterrani, agreujant-se per la falta de pressupostos dedicats per tenir una enginyeria de corriols pel seu manteniment.
  • Els episodis de pluges, cada vegada menys freqüents, però més agressius, provoquen una erosió als nostres corriols cada vegada més important, i per tal de minimitzar-lo i fer que el seu impacte mediambiental sigui el menor possible, fa falta una enginyeria de corriols destinada al seu
    manteniment per tal de canalitzar aquesta aigua fora del recorregut dels corriols i en els corriols que no sigui això possible, aquesta enginyeria de corriols hauria de poder fer actuacions de preservació i prevenció per ajudar la natura a recuperar-se d’aquests episodis.
  • També és evident que s’ha d’abordar la necessitat de compensar als propietaris dels terrenys per l’ús que fan els ciutadans en aquells parcs naturals on la freqüentació sigui elevada, com pot ser el cas del Parc Natural de Collserola.
  • Per un altra part, som conscients que per tal de gaudir tots d’un entorn natural fa falta d’una eina bàsica que és el principi del respecte mutu i la col·laboració entre usuaris per fer possible una convivència cívica i pacífica dins de la muntanya, cosa que tan sols s’aconseguirà amb polítiques inclusives, programes de coneixement mutu i informació de bones pràctiques als usuaris dels parcs naturals.
  • És necessari la creació d’una XARXA DE CORRIOLS, que han de ser mantinguts de manera sostinguda en el temps, que sigui prou gran per a garantir les activitats esportives d’oci que s’esdevenen i que sol·liciten la nostra ciutadania dins dels parcs naturals. Tan sols amb un programa
    d’enginyeria de corriols es pot garantir que aquest ús sigui compatible amb la preservació del medi natural.
  1. Proposta:
  • Des de Collserola Sport Respecte i Ciclisme (CSRC) va sol·licitar-se al Consell Consultiu de desembre de 2023 la creació urgent d’un GRUP DE TREBALL per tal d’establir un diàleg efectiu entre els diferents tipus d’usuaris del Parc Natural de Collserola amb l’objectiu final que aquesta taula faci possible establir les bases per un nou marc regulador dels usos esportius dins del Parc Natural de Collserola.
  • L’11 d’Abril de 2024 s’entrega aquesta proposta de forma oficial, text que pretén ser una eina a desenvolupar mitjançant el diàleg entre totes les parts per arribar a un punt en comú que satisfaci a totes les entitats interessades i en definitiva a tota la ciutadania.
  • Per garantir que aquests usos esportius dins del Parc Natural de Collserola siguin sostenibles amb el medi natural, cal que el Parc Natural de Collserola garanteixi l’existència de:
    o Un Grup de Treball.
    o Una Xarxa de Corriols.
    o Una Comissió Científica independent d’avaluació i estudi de riscos.
    o Un Programa d’enginyeria de corriols.
    o Una APP.
  • Desprès del procés de debat, el text que surti ha de formar part finalment dins d’una modificació d’urgència del marc normatiu del Parc Natural de Collserola, el conegut PEPNat.
  1. Desenvolupament de la Proposta:
  • PUNT 1.- Respecte al GRUP DE TREBALL el seu objectiu principal és establir les bases per una modificació al PEPNat respecte dels usos esportius dins del Parc Natural de Collserola.
    o És necessari que la seva existència sigui constant en el temps, amb una comunicació fluida i periòdica entre les entitats que hi formin part de la taula, mitjançant el suport de les noves tecnologies (reunions presencials i telemàtiques).
    o Proposem que mentre aquest grup de treball estigui creat, l’actual prohibició sobre el BTT de circular per corriols a Collserola ha de ser suspesa.
    o El grup de treball hauria d’arribar a una proposta ferma d’acord en els propers 2 anys des de la seva creació (màxim a la primavera de2026).

  • PUNT 2.- Dins aquesta grup de treball s’ha d’elaborar un LLISTAT DE CORRIOLS i fer possible la
    creació d’una XARXA DE CORRIOLS (XC).
    o El llistat de corriols és una eina central en la solució del conflicte, ja que només amb el
    coneixement i classificació dels actuals corriols presents al PC, es podrà fer les
    corresponents actuacions sobre ells.
    o La classificació dels corriols podria ser la següent:
  • Corriols històrics: aquells corriols amb un inici i final clar, que portin oberts més de 5 anys i que els usuaris esportius en facin ús.
  • Corriols dreceres: aquells corriols petits fets per usuaris que serveixen com a dreceres entre pistes i/o altres corriols.
  • Corriols de nova creació: corriols fets artificialment amb eines i que tenen una antiguitat inferior a 5 anys.
  • Les dreceres i els de nova creació serien corriols candidats a ser tancats i naturalitzats.
  • Els corriols històrics serien els candidats a ser mantinguts pel programa d’enginyeria de corriols. Dins d’aquests s’ha de fer una sub-catalogació segons l’ús (compartit o exclusiu, bidireccionals o unidireccionals, etc.).
  • Aquest llistat ajudarà a detectar la creació d’estructures artificials i facilitarà la seva conseqüent eliminació.
  • Aquesta Xarxa de corriols per a ús ciclista ha de contemplar com a mínim el 75% dels corriols existents actualment a TrailForks.

  • PUNT 3.- Respecte a la COMISSIÓ CIENTÍFICA INDEPENDENT D’AVALUACIÓ I ESTUDI DE
    RISCOS (CCEER) ha de ser l’encarregada de realitzar estudis científics rigorosos que avalin les
    polítiques del CPNSC.
    o Tota regulació, prohibició o actuació sobre una activitat ha de venir recolzada per estudis científics que les avalin. Per això s’ha de crear una comissió científica independent que encarregui estudis per detectar amenaces a la fauna i a la flora.
    o El període temporal per detectar una amenaça ha de ser mínim de 5 anys i ha d’anar acompanyat d’un estudi basat en el mètode científic i contradicció i amb una presa demostres objectives i contrastables.
    o Tots els estudis han de ser públics i els resultats publicats de forma anual a la web del Parc Natural, on accessible a tothom.

  • PUNT 4.- Respecte al PROGRAMA D’ENGINYERIA DE CORRIOLS aquest ha d’encarregar-se del
    manteniment dels corriols històrics, amb els principals objectius:
    – Aconseguir canalitzar el curs de l’aigua de les pluges per evitar la seva erosió.
    – Minimitzar, i si es pot eliminar, la possible erosió produïda per l’ús dels corriols per part dels seus usuaris.
    – Garantir la correcta conservació dels corriols vers altres riscos (retirada d’arbres caiguts, creació d’infraestructures per evitar el moviment de terres, etc.).
    o Aquest manteniment ha de comptar amb el corresponent recurs econòmic, humà i material per poder realitzar-lo.
    o Dins del manteniment es contempla la creació d’una senyalització específica pels corriols on s’indiqui les seves característiques tècniques (orografia, dificultat, llargada, etc.), si és un corriol d’ús exclusiu o compartit, bidireccional o unidireccional, les preferències de pas,
    normes de circulació i/o accés, etc.
  • PUNT 5.- Crear una APP per als usuaris esportius del PN que permeti: – – Avisar de perills per la fauna i flora (com incendis, residus tòxics, abocaments il·legals, trampes per animals, etc.).
    – Avisar de perills per altres usuaris (trampes posades en contra dels ciclistes, arbres caiguts, canaleres obertes per les pluges, esllavissades de terreny, etc.).
    – Avisar d’accidents (caigudes d’esportistes, ferits per trampes o arbres caiguts, etc.).
  • – Avisar d’animals ferits.
    – Avisar de les batudes de caça (dies, lloc, etc.).
    o Aquesta APP ha de permetre ubicar geogràficament el punt des d’on es fa l’avís, adjuntar a l’avís fotografies i comentaris, i fer un seguiment per part de l’usuari de la resolució del seu avís.
    o Aquesta eina permetrà conèixer i actuar sobre els perills cap a la fauna, flora, usuaris i/o els accidents personals.
    o Aquesta eina ha de ser gestionada pels serveis del PC les 24 hores del dia i donar-ne una resposta en el mínim temps possible, dins d’un ordre de prioritat que s’ha de convenir.
  1. Observacions:
  • La nostra proposta ve orientada per l’ús esportiu individual no competitiu. Per tant, l’accés a aquests esportistes ha de ser lliure per la xarxa de corriols (mínim del 75% dels que consten actualment a
    TrailForks) i prohibida fora d’ella.
  • Però en el cas que s’identifiqui la necessitat de celebrar una prova popular o professional (impulsada per un club, associació, entitat esportiva, federació, etc.), i si un percentatge d’aquesta ha de
    discórrer per corriols, s’ha de garantir que la prova aporti quelcom positiu per la preservació de l’espai natural per on s’ha realitzat.
  • Aquesta aportació pot ser part dels beneficis econòmics de la prova directament a les arques del PC o poden ser neteges, plantació d’arbres, etc. L’objectiu és que part del que genera la prova es pugui
    invertir (econòmicament o materialment) dins del Parc en benefici d’aquest.
  • Volem fer esment que en data 23/02/2022 el Síndic considerà insuficient i desfasada la normativa que regula l’accés per part de vehicles motoritzats i BTT al medi natural.
  • El Síndic, des de l’any 2020, ha examinat i valorat el marc regulador de l’accés al medi natural per parts dels vehicles motoritzats. Dins d’aquest examen, el Síndic entra en la comparació i equiparació entre dos tipus d’accés ben diferents com són l’accés amb vehicles a motor i les bicicletes de muntanya (recordem que la circulació de motocicletes i quads pel medi natural està regulada per la Llei 9/1995 de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, i desenvolupada pel Decret 166/1998).
  • Ambdós accessos no poden ser comparats, encara que els mencioni l’esmentada Llei 9/1995 de 27 de juliol, ja que la principal diferència entre ells és que els primers es tracten de vehicles a motor, per tant impulsats per la força mecànica d’un motor de combustió que emet CO2 (entre altres elements contaminants), i el segon són bicicletes propulsades per la força d’una persona (en alguns casos assistides per un motor elèctric limitat en potència i amb unes particularitats específiques com és el cas de les e-bike tipus PEDELEC o EPAC que les equipara a les bicicletes convencionals segons la legislació europea i diverses sentències judicials dels tribunals de la UE).
  • A més existeixen moltes d’altres diferències. Diferències a nivell de respecte amb la natura, ja que les bicicletes no contaminen, no fan soroll i al ser la seva tracció la força de les cames d’una persona l’erosió que provoquen no és superior a l’erosió que crea una persona a peu, caminant o corrents. Diferències a nivell socioculturals, perquè el ciclista de muntanya culturalment és un amant de la natura en el seu significat més estricte i vol la preservació màxima possible de l’espai natural.
  • A vegades es fa incís en el fet que les bicicletes de muntanya han proliferat molt en els darrers anys i que accedeixen sovint a espais naturals no permesos, considerant que la seva afectació dins
    d’aquests espais és superior a l’impacte que genera una persona o un grup de persones a peu o corrents, el qual és una consideració subjectiva i mancada d’un estudi científic que l’avali.
  • Al nostre país existeix una reivindicació social massiva i històrica del col·lectiu ciclista de muntanya, com a esport majoritari i esport arrelat als nostres costums esportius, i un teixit tant social com empresarial front una regulació estricta que prohibeix la seva pràctica a tots els corriols dels nostres Parcs Naturals, que demana un altre tipus d’enfocament i que mostra la necessitat de tenir uns Parcs Naturals més inclusius respecte a aquesta pràctica esportiva.
  • Com a societat democràtica avançada que som, no ens podem permetre caure en l’error de tenir un marc normatiu antiquat que imposi sancions a pràctiques esportives que són àmpliament practicades i demandades pels ciutadans, pràctiques esportives que generen riquesa als territoris i salut als ciutadans, practiques esportives que ajuden a combatre el canvi climàtic i la contaminació del nostre entorn, pràctiques esportives que porten al seu ADN el respecte a la natura… com és el cas del
    ciclisme de muntanya, sense un diàleg amb el sector afectat.

Barcelona 08/04/2024 Document firmat per :

JOAQUIM VILAPLANA BOLOIX Presidente de FCC

ANNA VILLAR ARGENTE Vocal de Junta directia FCC

RAFAEL MARTÍNEZ GOMEZ Presidente de CSRC

Noticias de la Asociación

CSRC ¿cual es su propósito?

Collserola Sport Respecte Ciclisme Charter

Propósito Collserola Sport Respecte Ciclisme Charter 

Collserola Sport Respecte Ciclisme Charter (adelante, CSRC) es una asociación sin ánimo de lucro dedicada a la promoción, mejora y preservación de una práctica del BTT positiva. 

Impulsamos concienciación y conocimientos sobre la práctica sostenible de la bicicleta de montaña, y la colaboración con las organizaciones que gestionan los espacios naturales públicos y privados.

Generamos y compartimos conocimientos sobre el desarrollo sostenible de senderos dedicados a la práctica del deporte y la gestión del uso del terreno para las actividades al aire libre,  con el objetivo de reducir los impactos negativos y mejorar el estado de preservación de los senderos actuales.

Colaboramos con las administraciones públicas para dar voz al colectivo ciclista de montaña y representamos los intereses de los deportistas de montaña en la elaboración de las normativas de acceso y uso del medio natural.

Trabajamos para generar una cultura de responsabilidad y cordialidad entre los distintos grupos de usuarios del medio natural. Impulsamos siempre los valores del respeto hacia el medio natural, las actividades saludables, y el papel social fundamental que tiene la actividad física entre las personas y las generaciones. 

CSRC actúa en Collserola y en los demás espacios naturales de Cataluña.

Noticias de la Asociación

Senderista, runner, visitante. así veras limitada tu actividad en el parque

2 comentarios

La reciente aprobación del PEPNat (Plan Especial de Protección del Medio Natural y del Paisaje) va a comportar limitaciones importantes de uso en el interior del Parc Natural de Collserola, con unas afectaciones que pasamos a indicar de forma muy esquemática.

MOVILIDAD

  • Regulación de la circulación de personas a pie por todos los caminos y pistas. Se crea un mapa denominado «Xarxa Dinàmica» donde se muestran algunas pistas vertebradoras del flujo de usuarios, que son pistas, aunque no todas, solo algunas de las existentes puesto que se evita al máximo la posibilidad de que los usuarios se integren en el interior del parque.
  • Los senderos se reducen en torno a un 70 % puesto que solo se permite el paso por los GR, los históricos y algunos de conexión entre poblaciones, en su mayor caso, pistas o caminos anchos. Se crea una micro red de senderos alrededor de las zonas de esparcimiento con el objetivo que los visitantes se concentren en puntos muy delimitados y con una movilidad reducida que evite su internamiento en el parque.
  • Se mantiene una red de senderos. Todos los senderos que en el mapa de la derecha aparecen color naranja son senderos que no serán de uso libre sino de uso para actividades organizadas por el parque y lo que aparece color rojo, son pistas y en algún caso senderos anchos.

OBJETIVOS

El objetivo es:

  • Minimizar la ocupación y fragmentación de los espacios libres.
  • «Modular las perturbaciones» Control de flujo de usuarios favoreciendo la concentración de los mismos en puntos habilitados al efecto.
  • Mejoras para corregir el carácter suburbano de la periferia con el objeto de mantener los usuarios alejados del interior del parque.
  • Eliminar accesos y conexiones, senderos o como dicen «vías no desarrolladas» que no es mas que la eliminación de todo acceso o paso que no constituya en si mismo un vial totalmente necesario o imprescindible. Todo acceso que no figure en la «Xarxa dinàmica» quedará excluido para su uso. De forma real eso representa la pérdida de un mínino del 70 % de los senderos.
  • Delimitar el área para uso público preferente, minimizar la dispersión, focalizar en puntos concretos con movilidad reducida (nodos). Según dicen «Ofrecer una experiencia TRANSVERSAL Y ACOTADA» Transversal ? Acotada ?
  • Permitir la conexión con los lugares de interés mas importantes mediante senderos de largo recorrido GR e históricos.
  • Potenciar la actividad de paseo, eliminando del interior del parque toda actividad ocio – deportiva y restringiendo al máximo estas en la red dinámica.
  • Evitar la fragmentación. Evitar que los usuarios hagan uso de senderos, pistas o zonas que el parque no tenga asignadas para ello. Todo aquello que no esté específicamente marcado, no será accesible. Los «no accesibles» dejarán de tener su función conectora como senderos para evitar la dispersión de usuarios y se considerarán fuera de inventario, dejando que se cierren.
En 1 minuto entenderás bien cual es el problema

Esto es solo un resumen básico de las afectaciones al uso, pero se puede acceder a la información completa en los siguientes enlaces:

Estudi de Movilitat

https://drive.google.com/file/d/1YQ0Ot0b4_R8kwfLaKNQ4bwvwsTj2IlhC/view?usp=sharing

Resumen del Estudi de Mobilitat

https://drive.google.com/file/d/1vHogFbdpdkDaJU32H183YGeS-S3IewNW/view?usp=sharing

Noticias de la Asociación

CSRC recurre el pepNAT mediante un contencioso administrativo

Desde CSRC hemos solicitado el apoyo del gabinete de abogados Montaña Legal para iniciar un proceso legal contra el PEPnat (Plan Especial Protección Medio Natural) .

Montaña Legal es un gabinete de abogados especializado en temas relacionados con el uso del entorno natural.


Ya hemos hecho comunicado de forma oficial a los medios, para la impugnación de este nuevo y restrictivo marco regulador para Collserola Pepnat.

Este es el comunicado:

La asociación de ciclistas CSRC solicita el apoyo de Montaña Legal para defender el acceso del BTT al Parque Natural de Collserola

Los beneficios para la salud y el el contacto con la naturaleza son motivos principales de su lucha para poder matizar las restricciones de acceso

En Barcelona, el 16 de Diciembre, 2020 – La asociación Collserola Sport Respecte Ciclisme (CSRC) ha anunciado que iniciará un proceso legal contra el PEPNat, el Plan Especial de Protección del Medio Natural aprobado por el AMB este verano y solamente pendiente de su ratificación final automatica. CSRC ha solicitado el apoyo Montaña Legal, un gabinete de abogados especializado en cuestiones de acceso a los ámbitos naturales que ha gestionado otros casos similares. 

Los objetivos  CSRC son garantizar el acceso de los ciclistas en BTT/MTB al Parque Natural y favorecer la convivencia entre los distintos colectivos que lo visitan. La asociación goza del apoyo de la Federación Catalana de Ciclismo, la  Asociación de Marcas y Bicicletas de España (AMBE), la International Mountain Bicycling Association (IMBA) y del INDESCAT en esta iniciativa, tanto como para su misión de cuidar del ámbito natural de práctica deportiva que representa la Sierra de Collserola, como para la mejora de la convivencia entre todos los ciclistas y con los otros visitantes del parque.

“Con los millones de deportistas que disfrutan del Collserola de forma regular y con la gran necesidad que tiene la población de mantener una vida activa y conectada a la naturaleza por su salud y bienestar, no le vemos sentido alguno a un plan de exclusión tan radical como el PEPNat” ha declarado Xavier Serret, Vicepresidente del CSRC. “Este proceso es una forma de defender los derechos de los ciclistas y demás deportistas en la gestión del parque, ya que nunca fueron adecuadamente representados en la planificación del uso de este espacio natural de Barcelona” 

Consciente de que estas normativas no toman en cuenta las distintas modalidades del BTT y que por ello representan una gran reducción del interés del Collserola como destino para su práctica, CSRC presentó este año una propuesta de colaboración con el Parque Natural de Collserola. Esta incluye senderos dedicados a los practicantes del BTT, iniciativas para la convivencia y colaboración para cuidar del entorno natural. La propuesta fue rechazada sin oportunidad de negociación.

El PEPNat añade un amplio marco sancionador a la actual prohibición de la práctica del BTT en la mayoría del área natural de la Sierra de Collserola, con el cierre o desvío de numerosas pistas forestales, la mayoría de los senderos oficiales y la prohibición absoluta de paso en los “corriols” no establecidos, con el objetivo final de confinar a los deportistas en las pistas periféricas del parque, como por ejemplo la Carretera de les Aigües. 

Por su parte, la Asociación de Marcas y Bicicletas de España (AMBE) ha expresado su apoyo a la iniciativa del CSRC. 

“La proximidad del Parque Natural de Collserola al área metropolitana de Barcelona ha sido un factor determinante para la popularidad del BTT y en la vitalidad de la economía relacionada a la bicicleta a nivel local” ha compartido Iñigo Isasa, Presidente de AMBE. “Compartimos el deseo de la comunidad de ciclistas local de negociar para mantener este espacio abierto para todos.”
Esta iniciativa del CRSC se suma a una política cada vez más reforzada a nivel europeo de impulso de los deportes como valor esencial para la salud y el bienestar de la población, en particular en zonas de fuerte densidad urbana. El BTT tiene cada vez más protagonismo como deporte y forma parte de campañas de promoción tanto a nivel Europeo como en Cataluña con el Año de Turismo Deportivo 2020.

Noticias de la Asociación

CSRC Collserola y ambe SE UNEN EN DEFENSA DE LOS DERECHOS DE LOS CICLISTAS EN COLLSEROLA

5 comentarios

La Asociación de marcas y bicicletas de España se une a CSRC_Collserola para luchar contra el impacto social, de salud pública, y económico que ocasionará la aprobación del PepNat y el consiguiente inminente cierre progresivo del Parc de Collserola al público.
La situación derivada de la pandemia de la Covid-19, ha puesto de manifiesto la necesidad de los ciudadanos de disfrutar de más espacios verdes para la práctica del deporte. El debate sobre movilidad y ciudades sostenibles hace patente el diálogo social generado.
Creemos que, en la disyuntiva presentada en este conflicto social, existen muchos factores en contra de la prohibición:
• Collserola es el parque urbano más grande de Europa, que por lo tanto está en la capacidad de dar cabida a una gran cantidad de disciplinas deportivas, en manera similar a muchos otros parques del continente.
• Población vecina estimada en cinco millones de habitantes.
• Afecta de manera directa a más de tres millones de visitantes anuales, 40% de los cuales son por practicantes de BTT.
• Gran crecimiento estructural de las E-Bike BTT, sobre todo población Senior y femenina, demostrando aún más la necesidad social de disfrutar de la práctica deportiva dentro de la naturaleza.
• Senderos de todo tipo, de gran calidad escénica, con cabida para todos los usuarios.
La motivación principal para esta prohibición es el supuesto impacto ecológico debido a la erosión sobre los senderos por las BTT, cuando está demostrado que esta erosión se debe en realidad a una fuerte presión hidráulica episódica combinada con un abandono proactivo e histórico de los mismos por los servicios del parque.
Por eso presentamos una propuesta moderna, basada en los precedentes de Alemania, Francia o Escocia y siguiendo las directrices de IMBA (International Mountain Bike Association). Los cuatro pilares de nuestra propuesta son:
• Señalización extensiva.
• Acceso regulado y compartido entre todos los usuarios, en la medida de lo posible.
• Reparación y reacondicionamientos proactivo del medio ambiente de los senderos, a través de la creación de un Trail Center de gestión independiente y con presupuesto dedicado.
• Educación (BTT para las Escuelas generales) y socialización positiva (Casa del Ciclista, etc.)
Consideramos necesaria la creación de una mesa de diálogo entre los 9 Ayuntamientos vecinos, la AMB, la Diputación de Barcelona y las distintas asociaciones y grupos de ciudadanos y deportistas para garantizar ambos, un Parc de Collserola sostenible y protegido, así como los derechos de los ciudadanos al acceso de los espacios verdes.

CSRC_Collserola: Collserola Sport Respecte Ciclisme es una entidad sin ánimo de lucro creada para la defensa de los
derechos de los ciclistas en Collserola y Cataluña y la promoción de las buenas prácticas en el mundo BTT.
AMBE es una asociación de marcas de ámbito nacional formada por fabricantes, distribuidores y agentes del sector
ciclista. El objetivo de Ambe es actuar como fuerza motriz, promoviendo la colaboración entre administraciones, sector
privado, instituciones feriales y las federaciones

Noticias de la Asociación

Estudio del nuevo marco normativo del Parc Natural de Collserola PEPnat

2 comentarios

Tal y como interpretamos nosotros toda la normativa estudiada, concluimos lo siguiente:

· No es hasta el año 2.000 cuando el Parque de Collserola realiza una regulación donde se especifica la prohibición de un deporte, la bicicleta de montaña, por los senderos del Parque.

Esta prohibición:

.  Tiene lugar después de un período de expansión y crecimiento de la cultura del deporte en nuestra sociedad,  que vino facilitada por los Juegos Olímpicos del año 1992 en Barcelona.

.  Viene impulsada por las asociaciones presentes en los órganos consultivos del Parque, los cuales creen que el ciclismo de montaña es uno de los problemas mas importantes de Collserola, y a la cual se suma el Parque de Collserola.

.  Obtiene el apoyo absoluto de la Generalitat de Catalunya, la Diputación de Barcelona, la Mancomu- nidad de municipios del Área Metropolitana de Barcelona (MMAMB) y los 9 ayuntamientos que conforman el parque.

. Esto fue posible sin que ninguna asociación, federación o club del sector de la bicicleta de montaña tuviese participación activa dentro de los órganos consultivos del Parque .

Actualmente con el PEPNAT el Parque:

. Tiene el objetivo final de dirigir el flujo de usuarios por la periferia del Parque, transformando de facto el interior del Parque en una reserva natural total, donde solo tendrán acceso aquellas personas o grupos especialmente autorizados.

. Collserola está en riesgo de convertirse en un Parque Natural ajeno a los ciudadanos, y utilizando un concepto muy actual, el Parque Natural pasará a ser un parque donde el ser humano no será bienvenido.

. Collserola corre el riesgo de convertirse en un recurso natural exclusivo y excluyente, falto de transparencia institucional y con una representación de la rama ecologista mas conservacionista mayoritaria, dando la espalda a los intereses y necesidades de la ciudadanía mas próxima a encontrar en el Parque un lugar de disfrute, libre y deportivo saludable.

Con todo lo dicho, podemos concluir que si las asociaciones deportivas, los clubs, las tiendas, los distribuidores, las federaciones y los ciudadanos no se unen y conforman un frente común contra esta tendencia, en breve las consecuencias sociales, económicas y de salud se verán gravemente afectadas.

Collserola no puede estar gobernada por un órgano director que solo ve su potencial ecológico, se debe encontrar un equilibrio necesario entre las prácticas lúdicas, deportivas y de esparcimiento de la población dentro del Parque con la preservación, cuidado y rehabilitación de los espacios naturales.

Nuestros estamentos políticos, Generalitat, Diputación, AMB y Ayuntamientos, se deben asesorar escuchando a las asociaciones, federaciones y profesionales técnicos independientes que representen a la totalidad de usos lúdico/deportivos existentes dentro del Parque y evitar así la deriva ultra-ecoligísta existente en el Parque, la cual llegará a la imposibilidad de practicar deporte y actividades de tiempo libre dentro de los espacios naturales que tiene el Parque Natural de Collserola.

El BTT es una actividad que provoca una huella ecológica (1) similar al running, al nordic-walking, al caminar … y lo más importante es que esta huella puede ser minimizada i/o eliminada con un mantenimiento correcto de senderos y caminos por donde se practica.

Noticias de la Asociación

COMUNICAT OFICIAL sobre la reunió del Consell Consultiu del dia 22/07/2020

1 comentario

El passat 22 de Juliol de 2020, es va celebrar via telemàtica la reunió del Consell Consultiu del Parc de Collserola, d’on som membres de d’inicis d’aquest 2020, encara que vam ser presents les últimes dos edicions.

A la reunió es va posar de manifest diverses coses de molta importància pels drets nostre col·lectiu de ciclistes BTT:

  • La Direcció del Parc considera que les bicicletes estan prohibides i que això no és negociable.
  • Sobre el PEPNAT, la Direcció del Parc informa que:
    • El tracten com un projecte aprovat a tots els efectes i que ja l’estan començant a aplicar, encara que no està publicat ni al DOGC ni al BOPB.
    • Tanquen la porta a qualsevol tipus de modificació o aplaçament.
    • Té com a objectiu final la prohibició de tota la pràctica esportiva al Parc. La intenció del Parc és tancar tots els corriols i fer-los desaparèixer, deixar només les pistes perimetrals del Parc per l’ús lúdic/esportiu de la gent, i que l’interior del Parc sigui una illa de tranquil·litat on només puguin accedir persones/grups amb prèvia autorització.
  • La Direcció del Parc ha fet ús de la tragèdia del COVID-19 per tal d’assenyalar novament a la bicicleta de muntanya com “el problema real del Parc”, i han manifestat que la forta afluència de bicicletes durant el desconfinament pel COVID-19 ha aportat «moltíssimes denúncies contra la bicicletes«.
  • La Direcció del Parc s’ha negat a tramitar ni debatre qualsevol possible permís o concessió especial a CSRC per tal de mantenir els corriols nets d’arbres caiguts i de reparar-ne els desperfectes dels temporals, encara que disposem de les eines i els voluntaris necessaris per dur a terme aquesta activitat sense ajuda ni cost pel Parc.
  • La Direcció del Parc ha manifestat que rebutja el Projecte de TRAIL CENTER, presentat per CSRC amb la col·laboració i aprovació de la Federació Catalana de Ciclisme (FCC) i IMBA España. Aquest projecte aspirava a ser un document inicial per poder començar una negociació sobre una nova regulació esportiva a Collserola, per tal de fer compatible l’ús lúdic/esportiu de l’espai natural amb la seva preservació.

Des de CSRC entenem doncs que el Parc de Collserola no vol entrar a debatre un nou model a Collserola que faci possible que tothom tingui cabuda i que a la vegada pugui fer-se de forma que la natura es vegi preservada.

Per tal de fer possible aquesta negociació CSRC, amb l’ajuda i aprovació de la FCC i IMBA España, ha mostrat sempre una actitud constructiva i conciliadora, i més concretament va presentar a finals de 2019 diversos documents, entre ells el Projecte TRAIL CENTER. Aquest document pretenia ser un marc bàsic que servís com a punt de partida d’una negociació entre tots els estaments administratius competents (Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, AMB, Ajuntaments, FCC, IMBA i CSRC) per tal de trobar una solució a la massificació que té el Parc i fer viable un altre model de gestió basat en una entitat anomenada Trail Center que fes possible, com a mínim:

  • La compatibilitat de les diferents activitat d’oci o esportives dins del Parc amb la preservació i conservació de l’espai natural,
  • La formació dels diferents tipus d’usuaris en valors favorables a un ús cívic dels recursos del Parc,
  • La creació d’una campanya de formació a les escoles dels ajuntament del voltant per tal d’iniciar als nostres fills/es a les pràctiques esportives basades en el respecte a l’entorn, la flora i la fauna de la natura,
  • El manteniment dels corriols del Parc per tal de minimitzar o eliminar els anomenats “impacte humà” i “impacte mediambiental” (provocat pels temporals de pluja/vent).

Des de CSRC enteníem que aquests punts eren importants per tal que cap persona fos expulsada del Parc de Collserola i que tothom tingués l’oportunitat de poder gaudir i practicar la seva activitat de forma segura i sostenible amb l’entorn.

Volem destacar que és molt important que tothom que cregui en el que defensem s’associï a CSRC per tal de poder defensar el col·lectiu BTT, i la resta de pràctiques esportives, davant el Parc Natural de Collserola, que amb el PEPNAT expulsarà l’ésser humà de l’interior del Parc, relegant-ho a la perifèria i restringint el seu accés intern només a visites guiades prèviament autoritzades.

Des de CSRC entén doncs que el Parc, la Generalitat i resta d’estaments públics no volen entrar a negociar cap alternativa pels usuaris de Btt i per tant les negociacions estan trencades.

Davant això, i encara que mantenim el nostre compromís en asseure’ns per parlar i negociar, donem per trencat aquest procés de bones intencions i passarem a l’acció sobre el terreny.

Estigueu doncs atents a les xarxes socials per tal de tenir coneixement de les convocatòries i actes que es faran per tal de lluitar pels nostres drets.

FAQS

Noticias de la Asociación

Entrevista en la TV de Sant Cugat

El programa de Televisió de Sant Cugat se puso en contacto con la Associació CSRC para darnos la oportunidad de explicar nuestro punto de vista sobre el polémico marco normativo actual y las soluciones que proponemos.

A continuación podéis ver el vídeo desde el canal de YouTube de la cadena.

Entrevista en la radio

También ha contactado con nosotros la emisora Radio Trinijove para informar a sus oyentes de la existencia de nuestra reivindicación.

A continuación podréis escuchar el audio:

entrevista en Radio Trinijove

También otro de nuestros portavoces, Alfons, estuvo en Radio Molins de Rei en el programa Bon dio i Bon hora.

A continuación, el extracto del programa con la entrevista:

Entrevista Radio Molins de Rei