Archivo de la etiqueta: Collserola

PROPOSTA DE GESTIÓ DE L’ÚS PÚBLIC I LES ACTIVITATS ESPORTIVES AL PARC NATURAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA

REUNITS

  • Federació Catalana de Ciclisme (FCC), representat per Anna Villar Argente, Vocal de Junta Directiva i Joaquim Vilaplana Boloix, President.
  • Collserola Sport Respecte Ciclisme (CSRC), Rafael Martínez Gómez, President.

MANIFEST

  • Proposta pel grup de Treball específica de gestió de l’ús públic i les activitats esportives al Parc de Natural dela Serra de Collserola representat per Collserola Sport Respecte Ciclisme (CSRC) i Federació Catalana deCiclisme (FCC).
  • PACTES
  1. Objecte:
  • Els nostres boscos tenen un repte de futur important on el canvi climàtic, amb tot el que comporta, i lacontaminació són els principals factors d’agressió vers el nostre entorn natural.
  • També, però, ho és la presència cada vegada més rellevant de persones als nostres boscos.
    Persones que busquen, en el contacte amb la natura, tot allò de bo que els aporta a la seva salut.
  • Aquesta demanda, la qual és cada vegada més gran per part de la ciutadania, ha de ser escoltada, gestionada i regulada adientment pels òrgans de direcció dels Parcs Naturals i pels òrgans de govern de les nostres administracions.
  • L’objectiu d’aquestes regulacions ha de ser intentar que la prohibició sigui l’última ràtio, ja que la prohibició representa el fracàs més evident del diàleg i mostra una incapacitat en la creació de regulacions inclusives no admissible pels ciutadans.
  • Però, és cert que moltes vegades aquestes prohibicions són causades per una evident falta de pressupostos adients als nostres parcs naturals.
  • Des de Collserola Sport Respecte i Ciclisme (CSRC) i la Federació Catalana de Ciclisme (FCC), considerem que la política de prohibicions d’accés als nostres entorns naturals no tenen base científica suficient que acrediti la necessitat de prohibir l’accés al medi natural a l’ésser humà, i més concretament en la pràctica de l’esport d’oci.
  • És per aquest motiu que creiem que és necessària una regulació inclusiva, per fer partícips a la població en general, i els esportistes en particular, dels valors del medi natural i la seva preservació.
  • Només amb el coneixement del medi natural, amb el seu gaudiment i amb la seva freqüentació, les persones prenen consciència de la importància que els parcs naturals tinguin uns pressupostos adients per garantir una correcta preservació i conservació d’aquests espais naturals, fent possible l’equilibri entre l’ús per part dels ciutadans i la conservació d’aquests espais.
  • Però existeixen encara certs mantres, arrelats als subconscient de molts gestors dels parcs naturals, de molts gestors públics i entitats ecologistes, que certes activitats són especialment perjudicials per al medi natural. Un exemple és l’errònia concepció que es té d’un esport com és el ciclisme de muntanya.
  • Concepció que molt probablement va ser creada per la Llei 9/1995 de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural que és d’on emana tota la regulació existent avui en dia.
  • Aquesta llei és molt antiga i equipara erròniament les motocicletes i quads amb les bicicletes de
    muntanya.
  • És cert que hi ha un col·lectiu, per sort petit, dins dels esportistes del ciclisme de muntanya que tenen uns hàbits esportius contraproduents vers la natura, però també és cert que no representen, per sort, a la gran majoria de les persones que formem aquest gran col·lectiu, col·lectiu que té al seu ADN preservar i respectar la natura.
  • És evident doncs que una regulació inclusiva és necessària i urgent, també per evitar incloure a tots dins del mateix sac i que la majoria cívica no pagui per les males praxis de les minories.
  • Dins d’aquest mantra històric, es continua creient, per sort cada vegada menys, que el ciclisme de muntanya genera una forta erosió sobre terreny, cosa que ja s’ha desmentit dins del propi Consell Consultiu del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola (CPNSC).
  • El veritable causant de l’erosió, en el seu percentatge més ampli, és l’aigua de les pluges torrencials pròpies del nostre clima mediterrani, agreujant-se per la falta de pressupostos dedicats per tenir una enginyeria de corriols pel seu manteniment.
  • Els episodis de pluges, cada vegada menys freqüents, però més agressius, provoquen una erosió als nostres corriols cada vegada més important, i per tal de minimitzar-lo i fer que el seu impacte mediambiental sigui el menor possible, fa falta una enginyeria de corriols destinada al seu
    manteniment per tal de canalitzar aquesta aigua fora del recorregut dels corriols i en els corriols que no sigui això possible, aquesta enginyeria de corriols hauria de poder fer actuacions de preservació i prevenció per ajudar la natura a recuperar-se d’aquests episodis.
  • També és evident que s’ha d’abordar la necessitat de compensar als propietaris dels terrenys per l’ús que fan els ciutadans en aquells parcs naturals on la freqüentació sigui elevada, com pot ser el cas del Parc Natural de Collserola.
  • Per un altra part, som conscients que per tal de gaudir tots d’un entorn natural fa falta d’una eina bàsica que és el principi del respecte mutu i la col·laboració entre usuaris per fer possible una convivència cívica i pacífica dins de la muntanya, cosa que tan sols s’aconseguirà amb polítiques inclusives, programes de coneixement mutu i informació de bones pràctiques als usuaris dels parcs naturals.
  • És necessari la creació d’una XARXA DE CORRIOLS, que han de ser mantinguts de manera sostinguda en el temps, que sigui prou gran per a garantir les activitats esportives d’oci que s’esdevenen i que sol·liciten la nostra ciutadania dins dels parcs naturals. Tan sols amb un programa
    d’enginyeria de corriols es pot garantir que aquest ús sigui compatible amb la preservació del medi natural.
  1. Proposta:
  • Des de Collserola Sport Respecte i Ciclisme (CSRC) va sol·licitar-se al Consell Consultiu de desembre de 2023 la creació urgent d’un GRUP DE TREBALL per tal d’establir un diàleg efectiu entre els diferents tipus d’usuaris del Parc Natural de Collserola amb l’objectiu final que aquesta taula faci possible establir les bases per un nou marc regulador dels usos esportius dins del Parc Natural de Collserola.
  • L’11 d’Abril de 2024 s’entrega aquesta proposta de forma oficial, text que pretén ser una eina a desenvolupar mitjançant el diàleg entre totes les parts per arribar a un punt en comú que satisfaci a totes les entitats interessades i en definitiva a tota la ciutadania.
  • Per garantir que aquests usos esportius dins del Parc Natural de Collserola siguin sostenibles amb el medi natural, cal que el Parc Natural de Collserola garanteixi l’existència de:
    o Un Grup de Treball.
    o Una Xarxa de Corriols.
    o Una Comissió Científica independent d’avaluació i estudi de riscos.
    o Un Programa d’enginyeria de corriols.
    o Una APP.
  • Desprès del procés de debat, el text que surti ha de formar part finalment dins d’una modificació d’urgència del marc normatiu del Parc Natural de Collserola, el conegut PEPNat.
  1. Desenvolupament de la Proposta:
  • PUNT 1.- Respecte al GRUP DE TREBALL el seu objectiu principal és establir les bases per una modificació al PEPNat respecte dels usos esportius dins del Parc Natural de Collserola.
    o És necessari que la seva existència sigui constant en el temps, amb una comunicació fluida i periòdica entre les entitats que hi formin part de la taula, mitjançant el suport de les noves tecnologies (reunions presencials i telemàtiques).
    o Proposem que mentre aquest grup de treball estigui creat, l’actual prohibició sobre el BTT de circular per corriols a Collserola ha de ser suspesa.
    o El grup de treball hauria d’arribar a una proposta ferma d’acord en els propers 2 anys des de la seva creació (màxim a la primavera de2026).

  • PUNT 2.- Dins aquesta grup de treball s’ha d’elaborar un LLISTAT DE CORRIOLS i fer possible la
    creació d’una XARXA DE CORRIOLS (XC).
    o El llistat de corriols és una eina central en la solució del conflicte, ja que només amb el
    coneixement i classificació dels actuals corriols presents al PC, es podrà fer les
    corresponents actuacions sobre ells.
    o La classificació dels corriols podria ser la següent:
  • Corriols històrics: aquells corriols amb un inici i final clar, que portin oberts més de 5 anys i que els usuaris esportius en facin ús.
  • Corriols dreceres: aquells corriols petits fets per usuaris que serveixen com a dreceres entre pistes i/o altres corriols.
  • Corriols de nova creació: corriols fets artificialment amb eines i que tenen una antiguitat inferior a 5 anys.
  • Les dreceres i els de nova creació serien corriols candidats a ser tancats i naturalitzats.
  • Els corriols històrics serien els candidats a ser mantinguts pel programa d’enginyeria de corriols. Dins d’aquests s’ha de fer una sub-catalogació segons l’ús (compartit o exclusiu, bidireccionals o unidireccionals, etc.).
  • Aquest llistat ajudarà a detectar la creació d’estructures artificials i facilitarà la seva conseqüent eliminació.
  • Aquesta Xarxa de corriols per a ús ciclista ha de contemplar com a mínim el 75% dels corriols existents actualment a TrailForks.

  • PUNT 3.- Respecte a la COMISSIÓ CIENTÍFICA INDEPENDENT D’AVALUACIÓ I ESTUDI DE
    RISCOS (CCEER) ha de ser l’encarregada de realitzar estudis científics rigorosos que avalin les
    polítiques del CPNSC.
    o Tota regulació, prohibició o actuació sobre una activitat ha de venir recolzada per estudis científics que les avalin. Per això s’ha de crear una comissió científica independent que encarregui estudis per detectar amenaces a la fauna i a la flora.
    o El període temporal per detectar una amenaça ha de ser mínim de 5 anys i ha d’anar acompanyat d’un estudi basat en el mètode científic i contradicció i amb una presa demostres objectives i contrastables.
    o Tots els estudis han de ser públics i els resultats publicats de forma anual a la web del Parc Natural, on accessible a tothom.

  • PUNT 4.- Respecte al PROGRAMA D’ENGINYERIA DE CORRIOLS aquest ha d’encarregar-se del
    manteniment dels corriols històrics, amb els principals objectius:
    Aconseguir canalitzar el curs de l’aigua de les pluges per evitar la seva erosió.
    – Minimitzar, i si es pot eliminar, la possible erosió produïda per l’ús dels corriols per part dels seus usuaris.
    Garantir la correcta conservació dels corriols vers altres riscos (retirada d’arbres caiguts, creació d’infraestructures per evitar el moviment de terres, etc.).
    o Aquest manteniment ha de comptar amb el corresponent recurs econòmic, humà i material per poder realitzar-lo.
    o Dins del manteniment es contempla la creació d’una senyalització específica pels corriols on s’indiqui les seves característiques tècniques (orografia, dificultat, llargada, etc.), si és un corriol d’ús exclusiu o compartit, bidireccional o unidireccional, les preferències de pas,
    normes de circulació i/o accés, etc.
  • PUNT 5.- Crear una APP per als usuaris esportius del PN que permeti: – – Avisar de perills per la fauna i flora (com incendis, residus tòxics, abocaments il·legals, trampes per animals, etc.).
    – Avisar de perills per altres usuaris (trampes posades en contra dels ciclistes, arbres caiguts, canaleres obertes per les pluges, esllavissades de terreny, etc.).
    – Avisar d’accidents (caigudes d’esportistes, ferits per trampes o arbres caiguts, etc.).
  • – Avisar d’animals ferits.
    – Avisar de les batudes de caça (dies, lloc, etc.).
    o Aquesta APP ha de permetre ubicar geogràficament el punt des d’on es fa l’avís, adjuntar a l’avís fotografies i comentaris, i fer un seguiment per part de l’usuari de la resolució del seu avís.
    o Aquesta eina permetrà conèixer i actuar sobre els perills cap a la fauna, flora, usuaris i/o els accidents personals.
    o Aquesta eina ha de ser gestionada pels serveis del PC les 24 hores del dia i donar-ne una resposta en el mínim temps possible, dins d’un ordre de prioritat que s’ha de convenir.
  1. Observacions:
  • La nostra proposta ve orientada per l’ús esportiu individual no competitiu. Per tant, l’accés a aquests esportistes ha de ser lliure per la xarxa de corriols (mínim del 75% dels que consten actualment a
    TrailForks) i prohibida fora d’ella.
  • Però en el cas que s’identifiqui la necessitat de celebrar una prova popular o professional (impulsada per un club, associació, entitat esportiva, federació, etc.), i si un percentatge d’aquesta ha de
    discórrer per corriols, s’ha de garantir que la prova aporti quelcom positiu per la preservació de l’espai natural per on s’ha realitzat.
  • Aquesta aportació pot ser part dels beneficis econòmics de la prova directament a les arques del PC o poden ser neteges, plantació d’arbres, etc. L’objectiu és que part del que genera la prova es pugui
    invertir (econòmicament o materialment) dins del Parc en benefici d’aquest.
  • Volem fer esment que en data 23/02/2022 el Síndic considerà insuficient i desfasada la normativa que regula l’accés per part de vehicles motoritzats i BTT al medi natural.
  • El Síndic, des de l’any 2020, ha examinat i valorat el marc regulador de l’accés al medi natural per parts dels vehicles motoritzats. Dins d’aquest examen, el Síndic entra en la comparació i equiparació entre dos tipus d’accés ben diferents com són l’accés amb vehicles a motor i les bicicletes de muntanya (recordem que la circulació de motocicletes i quads pel medi natural està regulada per la Llei 9/1995 de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, i desenvolupada pel Decret 166/1998).
  • Ambdós accessos no poden ser comparats, encara que els mencioni l’esmentada Llei 9/1995 de 27 de juliol, ja que la principal diferència entre ells és que els primers es tracten de vehicles a motor, per tant impulsats per la força mecànica d’un motor de combustió que emet CO2 (entre altres elements contaminants), i el segon són bicicletes propulsades per la força d’una persona (en alguns casos assistides per un motor elèctric limitat en potència i amb unes particularitats específiques com és el cas de les e-bike tipus PEDELEC o EPAC que les equipara a les bicicletes convencionals segons la legislació europea i diverses sentències judicials dels tribunals de la UE).
  • A més existeixen moltes d’altres diferències. Diferències a nivell de respecte amb la natura, ja que les bicicletes no contaminen, no fan soroll i al ser la seva tracció la força de les cames d’una persona l’erosió que provoquen no és superior a l’erosió que crea una persona a peu, caminant o corrents. Diferències a nivell socioculturals, perquè el ciclista de muntanya culturalment és un amant de la natura en el seu significat més estricte i vol la preservació màxima possible de l’espai natural.
  • A vegades es fa incís en el fet que les bicicletes de muntanya han proliferat molt en els darrers anys i que accedeixen sovint a espais naturals no permesos, considerant que la seva afectació dins
    d’aquests espais és superior a l’impacte que genera una persona o un grup de persones a peu o corrents, el qual és una consideració subjectiva i mancada d’un estudi científic que l’avali.
  • Al nostre país existeix una reivindicació social massiva i històrica del col·lectiu ciclista de muntanya, com a esport majoritari i esport arrelat als nostres costums esportius, i un teixit tant social com empresarial front una regulació estricta que prohibeix la seva pràctica a tots els corriols dels nostres Parcs Naturals, que demana un altre tipus d’enfocament i que mostra la necessitat de tenir uns Parcs Naturals més inclusius respecte a aquesta pràctica esportiva.
  • Com a societat democràtica avançada que som, no ens podem permetre caure en l’error de tenir un marc normatiu antiquat que imposi sancions a pràctiques esportives que són àmpliament practicades i demandades pels ciutadans, pràctiques esportives que generen riquesa als territoris i salut als ciutadans, practiques esportives que ajuden a combatre el canvi climàtic i la contaminació del nostre entorn, pràctiques esportives que porten al seu ADN el respecte a la natura… com és el cas del
    ciclisme de muntanya, sense un diàleg amb el sector afectat.

Barcelona 08/04/2024 Document firmat per :

JOAQUIM VILAPLANA BOLOIX Presidente de FCC

ANNA VILLAR ARGENTE Vocal de Junta directia FCC

RAFAEL MARTÍNEZ GOMEZ Presidente de CSRC

El MTB en peligro en Collserola: “Ya han empezado las sanciones” #HéroesDelSendero

PODCAST de la publicación mtbpro magazine y Rafael Martínez, presidente de CSRC ( Collserola Sport Respecte Ciclisme).

En este Podcast Rafael explica la problemática para la práctica de BTT en Collserola y ofrece una visión actualizada de la situación. No tiene desperdicio.

En aquest Podcast Rafael explica la problemàtica per a la pràctica de BTT a Collserola i ofereix una visió actualitzada de la situació. No té malbaratament.

Aquí tenéis el enlace al Podcast

https://go.ivoox.com/rf/119832610

¿ Peligra el BTT por Collserola?

El nuevo plan especial de protección delmedio natural y paisaje PEPNAT limita el uso de la bicicleta de montaña a pistas de más de tres metros de ancho prohibiendo su uso por senderos o trialeras. En este Pódcast, Rafa Martínez, representante de la asociación CSRC que lucha por revertir esta situación que afecta a miles de deportistas que practican el ciclismo de montaña, nos explica cual es la situación.

Pódcast grabado en noviembre del 2022

El nou pla especial de protecció del medi natural i paisatge PEPNAT limita l’ús de la bicicleta de muntanya a pistes de més de tres metres d’amplada prohibint-ne l’ús per senders o trialeres. En aquest Pòdcast, Rafa Martínez, representant de l’associació CSRC que lluita per revertir aquesta situació que afecta milers d’esportistes que practiquen el ciclisme de muntanya, ens explica quina és la situació.

Pòdcast gravat el novembre del 2022

Carta abierta al consorcio del parque natural de collserola

CRSC llama a más colaboración con el colectivo de BTT

Desde CSRC, actuando en nombre de los ciclistas de montaña en Collserola y representante oficial de IMBA.es en Catalunya, expresamos aquí nuestro deseo de trabajar con la administración del Parque de Collserola para desarrollar normas inclusivas y coherentes para los usuarios del parque. 

No obstante, llevamos más de dos años enfrentados a un rechazo al diálogo y a un tratamiento discriminatorio por parte de la administración, lo que nos ha llevado a iniciar un proceso legal contra el PEPNAT. 

Amigos en el consorcio y forestales, somos la mayor comunidad de usuarios de Collserola… y os rogamos una mejora en la colaboración!

  1. Según la dirección del parque, la masificación de Collserola es el mayor problema en la actualidad y no la erosión de origen humano. CSRC ha emitido numerosos llamamientos a una mejora y mantenimiento de los senderos, y la propuesta de un Trail Center dedicado a la bicicleta, inspirado en otros parques de la UE.

-Consideramos que la solución avanzada por el Consorcio de concentrar a los usuarios en la periferia del parque empeorara el problema de masificación, y reducirá el acceso a la naturaleza, algo esencial para la salud.

-También recordamos que la campaña contra las bicicletas para minimizar la masificación no es otra cosa que una discriminación clara contra un colectivo que cubre todos los estamentos de la sociedad.  Si hay masificación insostenible, esta se debe reglar de manera proporcional entre todos los colectivos, o de manera aún más racional, dedicar los recursos financieros y administrativos para poder asegurar que todos los ciudadanos pueden disfrutar de los efectos saludables innegables de visitar Collserola con la frecuencia más alta posible.

  1. Los ciclistas de montaña hemos sido acusados de todos los males por parte de la administración: peligrosos, incívicos, responsables de erosión y demás. Cualquier propuesta o compromiso ha sido rechazada o ignorada, y hoy llevamos la amenaza de futuras multas para la práctica de nuestro deporte. 

-Lamentamos el tratamiento recibido, y el rechazo sistemático de cualquier tipo de compromiso. El BTT es una modalidad de ciclismo fundamentalmente practicada en senderos, y obligar a los deportistas a practicarlo exclusivamente en pista equivale a obligar a abandonar este deporte en Collserola – lo que implica que tendrán que conducir en coche hasta más lejos, lo que en si trae emisiones de CO2 totalmente innecesarias. Rogamos más consideración y comprensión hacia nuestro deporte, repitiendo nuestra voluntad de colaborar y encontrar un compromiso.

3. La administración ha anunciado su intención de crear “Islas de tranquilidad” en el Parque donde las vías estarán cerradas o desviadas para permitir una protección integral del espacio – algo que sugiere que todos los usuarios estarán impactados.

Este plan se está desarrollando en la opacidad la más completa a pesar de repetidas demandas de informaciónes precisa. 

-Desde CRSC, lamentamos la falta de diálogo de la administración y llamamos a que se haga público un mapa detallado de estas zonas y de las condiciones de acceso detalladas para los deportistas. Recordamos el papel esencial de la participación ciudadana en el futuro del Parque.

4. La administración ha llevado a cabo encuestas a los usuarios de Collserola para conocer sus experiencias en la naturaleza y saber cómo se relacionaban con los demás colectivos. Muchos han expresado dificultad en compartir el terreno con bicicletas. 

-Desde el CSRC recordamos que el uso de la bicicleta está permitido en las pistas del parque, pero aun así, dichas encuestas han excluido la voz de los ciclistas, lo que destaca que este colectivo no recibe consideración por parte de los dirigentes.

Con las mejores intenciones, 

El equipo directivo de CSRC

CSRC ¿cual es su propósito?

Collserola Sport Respecte Ciclisme Charter

Propósito Collserola Sport Respecte Ciclisme Charter 

Collserola Sport Respecte Ciclisme Charter (adelante, CSRC) es una asociación sin ánimo de lucro dedicada a la promoción, mejora y preservación de una práctica del BTT positiva. 

Impulsamos concienciación y conocimientos sobre la práctica sostenible de la bicicleta de montaña, y la colaboración con las organizaciones que gestionan los espacios naturales públicos y privados.

Generamos y compartimos conocimientos sobre el desarrollo sostenible de senderos dedicados a la práctica del deporte y la gestión del uso del terreno para las actividades al aire libre,  con el objetivo de reducir los impactos negativos y mejorar el estado de preservación de los senderos actuales.

Colaboramos con las administraciones públicas para dar voz al colectivo ciclista de montaña y representamos los intereses de los deportistas de montaña en la elaboración de las normativas de acceso y uso del medio natural.

Trabajamos para generar una cultura de responsabilidad y cordialidad entre los distintos grupos de usuarios del medio natural. Impulsamos siempre los valores del respeto hacia el medio natural, las actividades saludables, y el papel social fundamental que tiene la actividad física entre las personas y las generaciones. 

CSRC actúa en Collserola y en los demás espacios naturales de Cataluña.

Quan jo era petit tomhom em deia “amb el foc no es juga”…

…  explica’m per que els nens grans del Consorci del Parc de Collserola jugant amb el foc mes perillós tots els estius?

Cada any la mateixa historia:

  • Els bombers alertant des de ja uns anys que un foc començat a una de les nombroses zones sensibles a Collserola no el para ningú.
  • Tots els veïns de les diverses poblacions i urbanitzacions de Collserola s’esgarrifen de la quantitat de fusta i brossa ultra-seca visible directament des de les diversos carrers i pistes…
  • Es evident per nosaltres que el ecosistema de Collserola no es complert, ja que falta moltíssima de la fauna herbívora original (la que fa 15.000 anys, un micro-segon ecològic, estava aquí ). I que la fauna que la a substituït (porc senglar hibridats ) tampoc compleix la bona llavor de neteja que el antics ramats en explotació ramadera feien fins fan nomes uns 60 anys.
  • El pocs pagesos que quedant alertant que el bosc està «molt brut”, però els ecologistes “que maco” de l’Eixample diuen  que es el seu «estat natural».  …Per que el que volen es un bosc utòpic al costat de casa seva per passejar-se en una tranquil·litat immutable com si visquessin sols aquí,  a despesa de tot la resta.
  • Les vagues de calor exponencials ja han demostrat malauradament moltíssim exemples internacionals de focs impossibles a apagar, super devastadors, amb nombroses víctimes humanes , ecològiques i materials.

I el Parc i diversos ajuntaments i entitats gestionaries que fan?

  • Esmentant que «ja estem totalment protegits» per que fan tot el que demana la llei…. ( com si lla llei per si mateixa atures un foc.)
  • Justificant que no es pot fer cap actuació addicional fins que no hi haguin estudis de impacte per les treballs de mitigació, els que cada any es retardant mes .
  • Limitant el accés, el que certament disminueix la probabilitat de foc accidental , però que de cap manera l’elimina.  Pero amb pressupost zero…que vols mes?

Com si el foc, una vegada encès demanes permís: “puc passar per aquí, o millor espero a la vostra pròxima reunió” … o «sento d’haver-me encès en agost quan vosaltres estàveu tots de vacances a la costa i Pirineus,  m’apago i ja tornaré en Desembre quan esteu mes preparats! ”

Demanem:

Simplement actuació ultra-urgent, immediatíssima sobre el terreny dirigida exclusivament pel cos de bombers.  Els bombers son els experts, i la gravetat de la situació no dona cabuda mes reflexions.

Que totes les persones dirigents del Consorci de Collserola prenguin *responsabilitat personal legal* per tots els danys corporals, ecològics i materials de qualsevol incendi eventual.

Oferim:

Ens donem ja voluntaris per començar ajudar de demà mateix per qualsevol feina de camp.

Xavier Serret

Co-President associació CSRC

Senderista, runner, visitante. así veras limitada tu actividad en el parque

La reciente aprobación del PEPNat (Plan Especial de Protección del Medio Natural y del Paisaje) va a comportar limitaciones importantes de uso en el interior del Parc Natural de Collserola, con unas afectaciones que pasamos a indicar de forma muy esquemática.

MOVILIDAD

  • Regulación de la circulación de personas a pie por todos los caminos y pistas. Se crea un mapa denominado «Xarxa Dinàmica» donde se muestran algunas pistas vertebradoras del flujo de usuarios, que son pistas, aunque no todas, solo algunas de las existentes puesto que se evita al máximo la posibilidad de que los usuarios se integren en el interior del parque.
  • Los senderos se reducen en torno a un 70 % puesto que solo se permite el paso por los GR, los históricos y algunos de conexión entre poblaciones, en su mayor caso, pistas o caminos anchos. Se crea una micro red de senderos alrededor de las zonas de esparcimiento con el objetivo que los visitantes se concentren en puntos muy delimitados y con una movilidad reducida que evite su internamiento en el parque.
  • Se mantiene una red de senderos. Todos los senderos que en el mapa de la derecha aparecen color naranja son senderos que no serán de uso libre sino de uso para actividades organizadas por el parque y lo que aparece color rojo, son pistas y en algún caso senderos anchos.

OBJETIVOS

El objetivo es:

  • Minimizar la ocupación y fragmentación de los espacios libres.
  • «Modular las perturbaciones» Control de flujo de usuarios favoreciendo la concentración de los mismos en puntos habilitados al efecto.
  • Mejoras para corregir el carácter suburbano de la periferia con el objeto de mantener los usuarios alejados del interior del parque.
  • Eliminar accesos y conexiones, senderos o como dicen «vías no desarrolladas» que no es mas que la eliminación de todo acceso o paso que no constituya en si mismo un vial totalmente necesario o imprescindible. Todo acceso que no figure en la «Xarxa dinàmica» quedará excluido para su uso. De forma real eso representa la pérdida de un mínino del 70 % de los senderos.
  • Delimitar el área para uso público preferente, minimizar la dispersión, focalizar en puntos concretos con movilidad reducida (nodos). Según dicen «Ofrecer una experiencia TRANSVERSAL Y ACOTADA» Transversal ? Acotada ?
  • Permitir la conexión con los lugares de interés mas importantes mediante senderos de largo recorrido GR e históricos.
  • Potenciar la actividad de paseo, eliminando del interior del parque toda actividad ocio – deportiva y restringiendo al máximo estas en la red dinámica.
  • Evitar la fragmentación. Evitar que los usuarios hagan uso de senderos, pistas o zonas que el parque no tenga asignadas para ello. Todo aquello que no esté específicamente marcado, no será accesible. Los «no accesibles» dejarán de tener su función conectora como senderos para evitar la dispersión de usuarios y se considerarán fuera de inventario, dejando que se cierren.
En 1 minuto entenderás bien cual es el problema

Esto es solo un resumen básico de las afectaciones al uso, pero se puede acceder a la información completa en los siguientes enlaces:

Estudi de Movilitat

https://drive.google.com/file/d/1YQ0Ot0b4_R8kwfLaKNQ4bwvwsTj2IlhC/view?usp=sharing

Resumen del Estudi de Mobilitat

https://drive.google.com/file/d/1vHogFbdpdkDaJU32H183YGeS-S3IewNW/view?usp=sharing

Collserola es un lugar de encuentro privilegiado para tod@s

En CSRC hemos creado este vídeo para ti.

Collserola, con su proximidad a Barcelona nos permite escapar fácilmente para retomar contacto con la naturaleza, disfrutar en familia y respirar un poco.
Por desgracia, estamos a punto de perder el Parque de Collserola que conocemos. El plan de protección PepNat, ya aprobado y pendiente de su puesta en marcha, cerrará gran parte del bosque, con fuertes prohibiciones
en particular para el BTT, pero también para corredores y senderistas.
CSRC tiene como misión derogar el PepNat y buscar el compromiso entre preservación y uso recreativo en Collserola.

collserolamtb #collserolasportrespecteciclisme #dimissióparccollserola #stoppepnat